“Rudin”, Ivan S. Turguéniev. Turguéniev, ja en aquesta primera novel·la seva, té la gràcia de, entre moltes altres coses, saber afaiçonar amb èxit (amb versemblança i efectivitat) un protagonista desconcertantment ambigu. ¿Qui i què és Rudin? ¿Un filòsof? ¿Un polític? ¿Un teòric? ¿Un excel·lent orador o simplement un xarlatà de fira sense ofici ni benefici? De sobte apareix en una casa (llegiu: ‹una casa de senyors›), s’hi queda, enlluerna tothom amb les seves paraules, els seus discursos perfectament travats, les seves originals idees, el seu to noble, elevat, les seves maneres refinades, alhora que no s’està de desemmascarar i humiliar els estúpids posant cada punt sobre cada ‹i›, anomenant les coses pel seu nom exacte i donant explicació a tota forma de manifestació humana, en contra de fal·làcies, de raonaments falsos, defectuosos o interessats. Els homes queden bocabadats davant de la seva eloqüència; les dones se n’enamoren, malgrat l’edat d’ell ja madura.
“Rudin”, Ivan S. Turguéniev. Trad., intr. i notes: © Loïç Miquel, 2026. Edició: © Ben Disert, 2026. Disseny i maquetació: © El Punt Vol·lat, 2026. Il·lust. de cob. (frag.): Dmítriй Kardóvskiй (1866-1943). ISBN: 979-13-990525-4-1. DL: AB-69-2026. Ed. del 5 de febrer de 2026. Format: 15x21 cm., coberta en tapa dura, enquadernació en cosit. 260 pàgines. PVP 19 Eur.
