“Gent pobra”, Fiódor M. Dostoiévskiй
“Gent pobra”, la primera novel·la que va publicar Dostoiévskiй, no deixa, d’entrada, de causar una certa perplexitat. ¿Què és això?, penses, ¿una tragicomèdia? ¿Un drama amb alguns girs d’una mena d’humor humit i fred com el temps de Peterburg? ¿O un hilarant disbarat amb episodis d’un dramatisme feridor? Per aquesta novel·la epistolar desfila tot un univers de fracassats, de gent que, sovint sense merèixer-ho, ha acabat anant a mal borràs en un medi urbà inhòspit, cruel, on tothom està emmurriat, afamegat i mal abrigat, i on sovint trobar feina resulta tasca impossible per a aquells que arrosseguen petites, però ben aferrades, misèries. A tot arreu, però potser amb major intensitat en la monstruosa urbs, les petites desgràcies porten a desgràcies cada cop més grans. En “Gent pobra” estan tipificats els pobres del seu temps, començant pels protagonistes mateixos, un funcionari civil de baixa graduació i una jove òrfena mantinguda per ell, malgrat els minsos, insuficients recursos d’aquest. Entre l’estranya parella s’estableix una relació de caràcter ambigu, des del nostre punt de vista actual. ¿Un amor platònic? ¿Paternalisme filantròpic, caritatiu? ¿O es tracta d’un pur afecte, gairebé ideal, on preval la generositat més autèntica, que ho dona tot i no espera res ni demana res a canvi? En qualsevol cas, l’abnegat despreniment del conseller titular Dévushkin en benefici de la seva protegida resulta commovedor. Ella, però, es debat entre la lleugeresa i la gratitud sense límits, segons manifesta en les seves cartes. Ara bé, ¿podrà de vegades el lector detectar un deix d’artifici i murrieria en les paraules i en l’actuació de Varvara Dobrossiélova? ¿És veritat tot el que ella explica...? ¿Són reals els seus enemics, o és tot pura invenció...? En principi, no hi ha motius per a sospitar de res, però... Al final, haurà de ser el lector qui en traga l’entrellat, perquè vet ací un aspecte de la genialitat de l’obra: segons la clau d’interpretació que s’utilitze, podria sortir-ne una lectura totalment diferent. “Gent pobra” és alhora interessant també en la seva tècnica narrativa, amb una història plena de les coses més imprevistes; l’autor ens convenç i, quan ja ens té on ell volia, ens colpeja amb un cop sec i ens venç completament. La novel·la no està exempta de referències a polèmiques literàries, i, de fet, sembla que en part sorgeix com a reacció a una famosa obra anterior. És interessant, per tant, conèixer així les primeres influències que va rebre Dostoiévskiй en els inicis del que esdevindria la seva mundialment coneguda carrera literària. ~ “Gent pobra”, Fiódor M. Dostoiévskiй. Traducció, edició i notes: © Loïç Miquel Pérez, 2021. Disseny i maquetació: © El Punt Vol·lat, 2021. Ben Disert - El Toll. ISBN: 978-84-123683-2-1. DL: AB 339-2021. Primera edició: Juliol de 2021. Aquesta edició ha rebut un ajut de l’Institut de la Traducció. Format: 12x17 cm., paper de to vainilla, 316 pàgines. PVP: 15 euros.
Inaugurem la web de Ben Disert
Sa sereníssima excel·lència Ben Disert es digna amb aquest solemne acte inaugurar oficialment la web per a ús, gaudi i instrucció pública. Lloat sia Déu.
“El feminisme morbós. Androfòbia, paranoia, vampirisme i altres coses encara pitjors”, Loïç Miquel Pérez
Si estàs fins a les gònades d’‹aquest› tipus de feminisme, ací tens un llibre que potser hauries de llegir. «Per definició, ‹androfòbia› (on ‹andro-› és un prefix que significa, específicament, ‹home›) és un terme usat en psicologia per a designar la fòbia als individus de sexe masculí.» ~ «...en una fase de generalització malaltissa amb el vist-i-plau resignat de les masses, abans estupefactes, ara ja enervades, adoctrinades i submises.» ~ «Si el món ‹patriarcal-masclista› fins ara establert resulta tan opressiu, insuportable i alienant per a elles, ¿com és que estan sortint-se tan bé en la desconstrucció de l’edifici de valors fins ara vigents i l’articulació i establiment d’aquest nou, magnífic i horrible desgavell de color entre violeta i moradenc?» ~ «...d’aquesta fal·làcia deriva tota una pestilència en forma de polítiques socials, noves lleis, partides pressupostàries nacionals i comunitàries en l’àmbit europeu, reformes educatives, privilegis per a unes en detriment de drets fonamentals dels altres en tots els àmbits i esferes de la vida.» ~ «...analitzarem la malignitat d’alguns termes de l’argot feminista (que en té, com veurem)...» ~ «El feminisme mata la feminitat i estigmatitza aquelles que s’aparten dels nous models estàndards imposats pel feminisme mateix...» ~ «...aquest ‹alliberament› de la dona [...], en termes generals, ha comportat l’esclavitud de dos altres agents o actors socials: per una banda, els avis; per altra banda, els (les) immigrants.» ~ «...el feminisme ha ‹vampiritzat› la ideologia base, se n’ha aprofitat, li ha tret el suc i, quan ja no li ha fet servei, se n’ha apartat o fins i tot l’ha suplantat.» ~ «...comencen a aparèixer derives proto-terroristes en els cercles d’algunes extremistes que han endurit el seu llenguatge...» ~ «...el feminisme del segle XXI sembla haver entrat en un atzucac de morbositat fangosa, putrefacta, on prevalen l’androfòbia, la paranoia, el vampirisme, els sentiments anti-religiosos i fins i tot els flirtejos satànics; un feminisme que ha pres i enarborat la bandera de la pulsió de mort, per les teories i pràctiques referents a l’infanticidi intrauterí...» ~ “El feminisme morbós. Androfòbia, paranoia, vampirisme i altres coses encara pitjors”, L. M. Pérez. Col·lecció Peripolèmica. ¿No volies brou? A veure si ací en tens prou. Abans de criticar-lo, pren-te la molèstia de llegir-lo. Disseny i maquetació: © El Punt Vol·lat, 2022. Ben Disert - El Toll. ISBN: 978-84-125104-4-7. DL: AB 553-2022. Edició de novembre de 2022. Format: 12x17 cm., 124 pàgines. PVP: 14 euros.